Descoordinació i confusió administrativa

Com a jurista d'estrangeria, cada cop estic més convençuda que els advocats que ens dediquem a aquesta matèria, i la respectem, tenim dos tipus de client: l'estranger, a qui assessorem i tramitem els permisos corresponents, i l'administració, a la que continuament servim i m'atreveixo a dir, FORMEM. Novament, durant la setmana passada, vaig haver d'explicar en què consistia un permís de residència permanent a la funcionària de la Sotsdelegació del Govern que el tramitava. Novament em vaig haver d'oposar a entregar documents que no constaven a cap de les cirulars ni notes informatives del procediment en qüestió . Novament, en el Regitre Civil de Tona, vaig haver de"recordar" a l'auxiliar l'obligatorietat de notificar-me per escrit la denegació d'un expedient matrimonial internacional, no sent suficient la simple comunicació verbal (cal algun comentari més?). I com no, també vaig poder comprovar com cada Ajuntament, dintre de la mateixa provincia de Barcelona -en totes, de fet-, continua interpretant al seu arbitri els requisits per obtenir un informe de vivenda digne, per poder reagrupar els seus familiars (fills menors d'edat/cònjuge).. Encara ningú m'ha explicat perquè a Badalona és imprescindible aportar la cèdula d'habitabilitat de la vivenda i a Barcelona no, com si en aquesta ciutat tots visquéssim a Pedralbes...
El dia a dia amb l'Administració em reafirma en el meu convenciment de que no existeix cap interès per part del Govern en coordinar les diferents administracions, per tal d'aplicar de forma homogènea la normativa existent, ignorant com la seva arbitrarietat afecta drets fonamentals i la vida de milers de persones.

Adriana Lacoma